Durancamps Folguera, Rafael
(Sabadell 1891 - Barcelona 1979)

Rafael Durancamps va ser un home apassionat per la pintura des de la seva infantesa. Encara que el seu pare no veia amb bons ulls el fet de tenir un fill pintor, Durancamps va aconseguir els seus objectius amb fermesa, tenacitat, una bona tècnica i, sobretot, molt d'art. Sabadell, París, Cadaqués o Barcelona són alguns dels indrets que van tenir l'honor de ser plasmats als seus quadres.

Va ser pràcticament autodidacte ja que només va assistir a les classes nocturnes de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell amb el mestre Joan Vila Cinca. Contrariant els desigs de la seva família que, com acreditats fabricants de teixits volien que el seu hereu seguis la tradició patriarcal, va intensificar la seva innata vocació vers la pintura i va estudiar els mestres del Prado en les seves estades a Madrid mentre exercia de viatjant a la fàbrica familiar.

Joaquim Mir va passar una temporada a Mollet del Vallès, Durancamps va establir amb ell una estreta relació i va realitzar algunes notes i teles que reflexen clarament la influència del gran mestre. Va pintar amb tenacitat i voluntad de triomf a la seva gran vocació i va exposar per primer cop a Barcelona, a les Galeries Laietanes, amb un conjunt de paisatges que va denominar "Vibracions". L'éxit obtingut l'animà a passar temporades a Madrid.

Al tornar a la seva ciutat participà en diversos certàmens, en els que va obtenir importants premis (Medalla Masriera, 1920), i, al 1929, va decorar vuit panels a les Cases Consistorials del Poble Español. Va exposar varies vegades a la Sala Parés.

Va tornar a traslladar-se a Paris, on residí fins al 1937 i on es retrobà amb Picasso qui l'animà a exposar a la galeria Zak, on va aconseguir un éxit considerable que va augmentar gràcies a les mostres que des de llavors va realitzar.

Va tornar a Espanya a veure la seva família a Sant Sebastià on al 1939 va fer una exposició. El mateix any va tornar a exhibir les seves obres a la Sala Parés de Barcelona, on va seguir exposant fins a la seva mort.

També realitzà diferents exposicions a Madrid, Sabadell, Bilbao, València, Londres i Filadèlfia, sempre amb un extraordinari éxit i una general admiració envers la seva obra i vehement personalitat. Si bé la seva primera etapa va mostrar una gran influència de Mir, el pintor evolucionà ràpidament cap a una concepció més particular, destacant especialment la línea constructiva i un particular colorit de sobria bellesa.

Les seves natures mortes, que tractà de forma abundant, de línea zurbaneresca i límpida transparència, sòn un prodigi de serenitat i elegància amb un segell tan personal que escapen qualsevol classificació contemporànea. Els seus paisatges i escenes costumbristes, especialment els correbous a diferents pobles espanyols, son d'una qualitat extraordinària. Els "cels" expressen el dramatisme de la festa. Té obres a diversos museus de Barcelona, Madrid i altres ciutats del món.