És difícil trobar un nexe comú a totes les obres d'aquest artista autodidacta. La pintura no tenia secrets per a ell, i, al llarg dels anys, va anar canviant els seus interessos pictòrics, sempre amb un únic objectiu: trobar el seu estil propi.

No és gaire habitual que un mateix pintor barregi en la seva producció paisatges, natures mortes, retrats i fins i tot correbous. A la pintura de Durancamps aquesta varietat de continguts és una constant.

Nascut a Sabadell l'any 1891, va pintar al llarg de tot el segle XX, fins a l'últim dia de la seva vida, i, per mèrits propis, va arribar a ser considerat un dels principals artistes figuratius catalans. Però els seus inicis artístics no van ser gens fàcils. El seu pare, un empresari tèxtil de Sabadell, no volia sentir parlar dels interessos pictòrics de Rafael, perquè pensava que no sortiria de la pobresa si es dedicava a aquesta activitat.

Fins i tot, quan un pedagog del col·legi on estudiava Rafael va comentar-li que estaria bé potenciar aquest talent, va optar per canviar-lo de col·legi.

PRIMERS QUADRES
Els seus viatges com a representant tèxtil per mig Espanya i el coneixement dels diferents museus que aquestes ciutats allotjaven van incrementar, encara més, el seu interès per l'art. Al Museu del Prado, per exemple, va fer de copista, i les obres de pintors com Velázquez van acabar no tenint secrets per a ell. A més a més, com a representant tèxtil sempre treia bones comandes, entre altres coses perquè normalment regalava algun dels seus dibuixos als clients

Sempre portava papers a la butxaca, sobre els quals anava creant línies i formes fins a arribar a plasmar qualsevol indret o personatge que captés la seva atenció.

La llum natural també era una constant a la seva pintura i mai no va voler treballar amb llum artificial. El Rafael Durancamps que pintava diversos paisatges del Vallès o del Maresme, dues comarques molt lligades a la seva vida i a la seva obra, no té res a veure amb el Durancamps que posava color a allò que veia a la ciutat del Sena.

El primer Durancamps pintava a l'oli com la majoria dels pintors catalans de l'època. De fet, un d'ells, Joaquim Mir, va influir considerablement en l'estil del pintor de Sabadell. A aquella època, Durancamps pintava «a lo Mir», sense acabar de demostrar tota l'expressivitat que tenia el seu propi art.

Va arribar el moment d'anar a París, i un dels motius va ser la possibilitat de conèixer l'obra dels grans pintors impressionistes. Els quinze anys de vida a París es van acabar el 1941. Adolf Hitler i la Segona Guerra Mundial van tenir bona part de la culpa que l'artista de Sabadell no continués la seva carrera, cada vegada més reconeguda, a la capital francesa. De totes maneres, ni tan sols durant aquesta etapa Durancamps es va allunyar del tot de la Mediterrània, i cada estiu es desplaçava amb la seva dona i la seva filla a Cadaqués, un altre dels indrets que més s'han beneficiat de l'obra d'aquest autor.